|Thursday, January 18, 2018
You are here: Home » Politics » El Procés segons el Poble Català

El Procés segons el Poble Català 

Català

La llibertat del poble català oprimida no pot dependre mai de la forma de govern de l’estat que la domina; depèn solament i exclusivament de la voluntat dels seus fills per assolir-la.

El procés a favor de la independència de Catalunya va concloure, almenys de moment, el passat dia 21 de desembre, amb un missatge clar per als qui pretenien descarrilar: els catalans volen ser independents i sobirans.

Els últims quatre mesos del 2017 van ser els més desafiadors per als polítics catalans que estaven a favor de tenir la seva pròpia nació.

D’una banda, el poble català els havia triat per dur a terme el procés d’independència, de l’altra, hi havia forces a Catalunya, encara que controlades des de fora de la regió autònoma, que feien tot el possible per obstruir el procés legal i constitucional.

El passat dia 21 de desembre, els ciutadans de Catalunya es van veure obligats a votar una vegada més; aquesta vegada les eleccions van ser controlades per la burocràcia liderada pel govern de Madrid.

El resultat va ser el mateix que el de l’1-0: la majoria dels catalans van votar per ser independent d’Espanya.

El govern d’Espanya no va reconèixer els resultats de la votació a partir de l’1-0. Justificava la seva decisió al dir que no era legítim. Va afirmar que el procés no s’havia produït, tot i que milions de persones van votar.

“Porres contra urnes. Uns avançen cap a una vergonya que els acompanyarà per sempre. Avançarem amb dignitat, valentia i coratge que també ens acompanyarà per sempre “.

El president espanyol, Mariano Rajoy, amb el suport del monarca, Felipe VI i tres partits polítics, PP, PSOE i CIutadans, va decidir revertir la decisió del poble català.

Van votar, en una decisió que el govern espanyol no tenia cap objecció de reconèixer, aplicar l’article 155 sobre Catalunya, el seu govern i la seva gent.

L’aplicació de l’article 155, va afirmar Rajoy, va intentar restablir l’ordre i la constitucionalitat a Catalunya; tot i que va fer exactament el contrari. En el millor dels casos, l’article 155 va iniciar una batalla política entre dos grups polítics.

El primer grup va ser elegit legítimament per les persones per dur a terme un procés que va acabar ordenadament en la votació per convertir-se en sobirà i independent.

El segon grup, un grup de bandolers, amb el suport de Brussel·les, va influir il·legítimament e per la força en la decisió del poble de Catalunya. El que no podien fer a les urnes, havien de fer-ho amb la força; literalment.

La burocràcia de Madrid no només va violar la voluntat dels ciutadans de Catalunya, sinó que va enviar un grup armat de matones que reprimien els joves i els vells, els homes i les dones, l’agricultor i l’executiu; tots els quals simplement van votar pel que pensaven que era el futur que volien tenir.

“Avui no hi ha hagut un referèndum d’autodeterminaciò a Catalunya. Hem fet el que havíem de fer”.

Autodeterminació, votació, decisió, voluntàriament, no amb pistola cap als seus caps. Això és el que fa la democràcia.

Això no és el que volia Madrid. La democràcia, a ulls dels polítics que tenen poder a Madrid, significa dominar a les persones amb matons que amenacen amb trencar i trencar a les urnes només perquè ho diuen a Madrid.

“És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”.

Però impedir la votació, que no van aconseguir, no va ser suficient per a Madrid.

També van prendre presoners polítics, van amenaçar a les persones per parlar a favor de l’alliberament d’aquests presos polítics o a favor de la independència, van prohibir els objectes grocs, especialment a les urnes de votació del 21 de desembre e van exercir la seva influència a Europa per extraditar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

“Queda aprovada la declaració d’independència”.

Però res no van funcionar al final.

El poble català va votar el 21 de desembre, data triada per Mariano Rajoy i, una vegada més, va optar per donar suport als partits independentistes.

No content amb el resultat de la votació del 21 de desembre, Mariano Rajoy va afirmar que només parlaria amb Inés Arrimadas, perquè ella era l’única guanyadora de les eleccions.

També va advertir que tornarà a fer les coses, si cal, si el proper president de Catalunya i el proper Parlament decideixin dur a terme la voluntat de les persones: cercar la independència d’Espanya.

Així que veieu, per a Rajoy i els polítics a Madrid, la democràcia no és democràcia. La democràcia és el que diuen que és.

Els partits polítics independentistes van obtenir més vots i més escons al Parlament de Catalunya que qualsevol altre partit polític, i ara esperen el 17 de gener, data en què Mariano Rajoy va optar per constituir el nou Parlament de Catalunya.

“Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”. 

Aquest dia, tot continua. Els ciutadans de Catalunya continuaran lluitant per la llibertat i la independència, el seu dret donat per Déu. Al seu torn, els polítics de Madrid tornaran a intentar violar els seus drets i frenar el seu procés.

El proper capítol de la lluita catalana continuarà escrit per poble català. El procés segons els catalans.

Nota: Aquest és el meu primer article escrit en català. Em disculpo per tots i cada un dels errors, ja que el català és la meva cinquena llengua.

About the author: Luis R. Miranda

Luis Miranda is an award-winning journalist and the Founder and Editor of The Real Agenda News. His career spans over 20 years and almost every form of news media. He writes about environmentalism, geopolitics, globalisation, health, corporate control of government, immigration and banking cartels. Luis has worked as a news reporter, On-air personality for Live news programs, script writer, producer and co-producer on broadcast news.

Add a Comment